19-10-2016

L'accentuació

1. Totes aquestes paraules porten accent a la vocal tònica. Poseu-l’hi.

cantaré              comité                mossen               café                       aprèn

entèn                   puré                      alé                        pages                    imprès

irlandes               cinque                  nomes                 entes                    també

consomè             congrés               gaireb             faré                      interès

això                       resso                     boiros                  afició                   ambdos

espòs                   presò                    arrós                     cotó                      refòs

exclós                   allò                        però                      sino                      curiós

talos                      gloriós                 repòs                    difós                     inclòs

2. Les paraules següents són totes agudes. Poseu l’accent a les que n’hagin de portar.

riuet                      colliu                     demà                   permís                 aniran

algún                    llumins                  Ramón                 porro                    avís

així                        crostó                  votació                 anireu                  Ferràn

procés                 respon                    cigró             campió                 espai

3. Aquestes són totes planes. Accentueu les que calgui.

corriem                deies                    telefón                           debìl                     reiem

escrivia                origens                parlavem                      orfè                      fessin

xerif                      llapis                     avisaven                       nùvol                    diguessiu

feieu                     cantaveu             fenòmen                        sortieu                  cervòl

4. En aquesta llista de paraules només les esdrúixoles porten accent. Poseu-l’hi.

Grècia            espaiosa              patiria                   trajectoria                   mengessin

artilleria             polvora               Letonia                 policìa                          camera

academia           esglèsia               pertinent              ferestega                      origen

palauet                hostilitat             ciéncia                  exigua                            dolcissima

5. Com hauríem d’escriure correctament aquestes paraules tenint en compte la posició de la síl·laba tònica? Poseu-hi els accents que calguin.

hoquei              olimpiades         dioptria                xassis                      elit

xandall              medul·la             viking                    reptil                     periode

atmosfera          interfon            pneumonia          termostat             tulipa

isobara               missil                  futbol                     textil                    omoplat

6. En aquestes frases hi falten tot d’accents diacrítics. Poseu-los-hi.

1. El meu net tè un os de la mà mès llarg del que es normal.

2. Si ara em dius que si que vens a fer la volta al mòn no se pas que et puc dir per no fer-la.

3. Tè mès son des que dorm com un soc ara que sap que no deu res.

4. Ha molt el sucre per endolcir la mousse de mores que us vol oferir per postres.

5. Els bens de l’acusat sòn un pel mès reduïts del que creu el seu advocat.

7. Accentueu el text següent. Tingueu en compte que hi falten 30 accents.

Abans-d’ahir no se que va passar, però nomes recordo que desprès d’arribar a casa varem asseure’ns al sofà perquè voliem veure que feien a la tele i ens varem adormir. I fins avui, que es dissabte, no ens hem despertat.

Jo em trobo bè, no obstant el mal de cap de que em ressentó. El Ramón, però, encara tè son i es passeja per la masia com una anima que cerca repós. Que hauriem de dir que ens ha succeït? Per que hem dormit aquest munt d’hores? Es potser perque en l’últim apat que ferem haviem pres un cafè espes amb un gust estranyament curiòs?

8. I ara accentueu aquest altre en què en falten 27.

El cotxe es va aturar del tot al semáfor que hi ha a la cantonada dels carrers Corsega i Sicilia. La Maria no sabia per que. I si no hi havia benzina al diposit? I si hi havia algùn problema mecànic? Com que no sabia que fer, va trucar a la seva companyia d’assegurances amb l’estupida pretensió  que li poguessin resoldre el problema. Desprès de premer els nùmeros que indicava la targeta que li havien lliurat en contractar l’assegurança, va sonar una d’aquelles mùsiques que pretenen ser simpàtiques, pero que poden fer perdre la paciencia a l’usuari mes sofert del mon. Finalment, li sembla sentir una veu amb un marcat accent francès, però nomes li ho sembla, perque amb la cridoria i els claxons dels conductors dels vehicles no podia sentir res. Allò era un caos!

9. Accentueu ara els fragments d’aquests llibres.

No tenia la funciò sanitaria ni tampoc la d’administrar cures propiament dites, sinó que mès aviat tenia una activitat hospitalaria, en el sentit mès estricte de la paraula. L’hospital, a recer del monestir, acollia i alimentava homes i dones pobres, rodamons, pelegrins, infants abandonats i altres persones malaltes i de vida miserable.

Els religiòsos del monestir de Sant Pere se’n feien carrec i el gestionaven. El centre es mantenía en part gracíes als donatius de molts dels finats que per guanyar-se mès de pressa el cel ho deixaven indicat així en els seus testaments.

Va ser un vespre, allà a l’hospital, mentre els monjos repartien el plat de pobres, quan una dona malalta i mig moribunda va estirar la maniga de l’habit de fra Basili per explicar-li el que havia vist.

El pont dels jueus, Martí Gironell

La primera cosa que Teresa Valldaura veie aixì que obri els ulls fou una tortora a l’ampit de la finestra. Mès petita que un colom, amb el plomàtge de color de cafè amb llet i un collaret negre a mig coll. Quina desvergonyida. Una angoixa sobtada li estrenye el pit: el dia que Valldaura havia mort, una tortora havia parrupejat a la finestra. Sabe que era una tortora perque la Sofia digue: “Miri, mama, una tortora. Tan salvatges que son…” No se n’havia recordat mai mès. La tortora, abans d’emprendre el vol, rigue. La Teresa es frega els ulls, es posa una ma davant de la boca per ofegar un badall i a l’ùltim es toca els genolls: de fusta. Quan estaria a punt d’emprendre el gran viatge, li agradaria cremar-ho tot: que tot el que havia estimat, mobles, arbres, casa, moris ences. Purificat. Fora records!

Mirall trencat, Mercè Rodoreda

Aquell any [1988], l’autor angloindi Salman Rushdie va publicar la seva quarta novel·la, Els versos satanics (la versio catalana va sortir l’any següent). El titol feìa referencia a un suposat afegito fet pel profeta Muhàmmed a un capitòl de l’Alcorà, segons el qual era permissible venerar tres deesses preislamiques, trencant aixi el monoteisme pur del llibre sagrat. Aquesta referencia, lligada a un capitol que dona una versió gens ortodoxa de la vida del profeta, va ser suficient perque l’India, pais amb una important minoria musulmana, prohibis el llibre tan sols dues setmanes desprès de la seva publicaciò. Tot seguit, els musulmans britànics van demandar l’editorial londinenca, i deu països islamics mès van seguir l’exemple indì i  el van prohibir.

La vida després de Déu, ree

MATANT EL TEMPS

I tot d’una, va fer xisclar els dits i el món s’aturà. Amb el moviment congelat i l’esdevenir petrificat, va quedar tota sola davant d’aquell parèntesi atemporal. Va respirar alleugerida i posà la seva ment en blanc. Era un “prou” necessari on cercar una calma escorredissa i juganera. El cansament havia posat punt i final al turment. I la tempesta havia quedat en un quadre penjat a la paret.

No hi havia perill. Tot estava bloquejat i embussat i l’aigua tèrbola ja no corria ni amunt ni avall. Aquell era el seu moment, només d’ella. Ja no avançava ni tampoc anava enrere.

Quieta i d’en peus amb la mirada a un horitzó de pedra, pensà:

- On collons anem?
- Enlloc.- Es respongué.

Només anem matant el temps lentament, fins que ell ens mata a nosaltres.

   1. Explica el tema d'aquest text, en fas un resum de quatre línies i un comentari personal. Què t'ha sorprès?

Cues d'estels

Aquest poema m'ha robat el cor, m'ha compungit i m'ha emocionat molt. Una cala petita, equipada amb tots els colors reglamentaris... Era el que deia sobre la nostra llengua, com a literària, una Cèlia Sànchez-Mústich joveneta (1989) al seu primer llibre de poemes LA cendra i el miracle. Espectacular.

 

Petita llengua

La llengua amb que escric
... no és un oceà
ni un mar
ni una llarga platja.
Més aviat s'assembla a una cala petita,
equipada amb tots els colors reglamentaris,
terrible i temptadorament fotogènica
des del poema.

1. Tema del poema

la platja 

2. Contingut.

poesia

3. Resum

Es una poesia sobre l'oceà, la vida de les platjes, els colors de l'arena

les fotografies que se fan en casa platja.

4. Opinió personal

No, me ha agradat molt.

diumenge, 16 d’octubre de 2016

Sinposi pel·lícula La vida és bella

AVATAR... Increïble...

             Avui hem anat a veure aquesta pel·lícula perquè ens feia ganes experimentar el cinema en 3 dimensions, i no hem tornat gens decepcionats, ja que ens hem trobat davant una pel·lícula brutal per a la vista i també per al cor. Brutal per als sentits, però també per a les emocions. Ens ha permès veure el món amb uns altres ulls.

             Avatar, dirigida per James Cameron, el mateix director de Titànic, Terminator, Bailando con lobos o El último samurai, ha aconseguit fer un gran avenç en el camp tècnic amb aquest film, encara que, com que durant els darrers anys ha insistit que canviaria la forma de veure i de fer cinema, ha creat unes expectatives que han provocat  l'efecte invers en alguns crítics, que n'han sortit decepcionats perquè esperaven molt més. No ha estat el nostre cas, com ja he dit al principi, ja que, per a nosaltres, sí que ha estat un avenç i una nova forma de veure cinema, i n'hem sortit encantats.

            Podríem dir que és una pel·lícula de ciència ficció, però també és d'acció i a més, s'hi explica una gran història d'amor.  És la creació d'un món nou, capaç de confondre amb la realitat. No només és imatge, sinó que també hi ha història, encara que, des del punt de vista narratiu, no és res de l'altre món. Les vestimentes digitals dels "avatars" són espectaculars i els efectes especials, també. 

            El que crida molt l'atenció és la millora tecnològica, la interacció entre personatges digitals i reals, la meticulosa creació d'un medi ambient artificial i la potència desmesurada dels efectes especials, que et posen els pèls de punta més d'una vegada. També els  escenaris colorits, d'una bellesa que captiva. També unes escenes d'acció impressionants, batalles èpiques, el so extraordinari i una banda sonora molt adequada i que ajuda molt a que t'arribi per tots els sentits.

             Tot i que la història que s'hi narra és tòpica (Sempre agrada trobar tòpics a pel·lícules tan diferents), no deixa de ser interessant. Es perceben crítiques al militarisme, a l'imperialisme, i això ja em va bé i, fins i tot, al capitalisme. És un cant a l'ecologia, la pau i a la connexió interior entre tots els sers.

              Hi ha un paral·lelisme amb el món actual que es va deshumanitzant. És increïble veure com els indígenes defensen el seu poble i la seva terra, amb ungles i dents, molt lluny, per exemple, del que passa a Mallorca en què, la gent nadiva no ho fa. Avatar reflecteix molt bé el que significa la unió entre la terra, els animals i les persones. 

              El protagonista arriba a un nou món amb una missió, però perceb la bellesa d'aquest nou món i la noblesa de la seva gent, a través de les ensenyances d'una de les seves habitants i de les seves pròpies vivències, i això fa que se n'oblidi, de la missió, i vulgui iniciar una nova vida.

              Vos la recoman!!!

1. Aquesta és la sinopsi de la pel·lícula Avatar. Ara fes la sinopsi de la pel·lícula La vida és bella.

es tracta d'un home que coneixe una dona, despres d'un temps tenen una quimica, despres d'un par d'anys varen tenir un nin.

a tota sa familia els duen a un camp de concentració, perque eren jueus 

el pare li compta al nin que tot lo que pasa nomes es un joc.

per aconseguir un carro blindat, 

pasa tot aixó al pare li matan amb un dispar en els cor,

al final de tot apareix un americà i es troba al nin i el du en un cotxo, el nin esteia tot sol i va troba sa seva mare per el camí.

imaginació

 1. Ara te toca fer volar la imaginació per ser el més original i interessant possible. Has de fer una entrada totalment lliure. Pots tractar el tema que vulguis, que sigui del teu interès i l'has d'acompanyar d'imatges adients i representatives. A gaudir!


Un dia un nin va seguir a na Kariny per instagram, Kariny li aceptar...
Carlos li va xerrar i les coses va anar molt bé.
Ells tenia moltisimes coses en comú, varem quedar un dia, planetjaron anar-hi a porto cristo i varem anar en es burguer king a menjar teniam molta fam.
Lo que habìa un problema ell vivia a porto colom i ella en porto cristo habia un poquet de distacia però no pasaba res ells s'estimavan molt i volia que aquella relació sortiguès bè, ell tan sol esteia de "rollo" 
Un dia perfecte era exactament el dia 18, de setembre del 2016, en Carlos li va demanar si ella volia sortir  amb el 
ella per supost li va di que si.